Un possible model integral d’intervenció de cura institucional

La supervisió està en relació amb la formació continuada i la cura dels equips. Aquest és un possible Model integral d’intervenció de cura institucional en centres residencials en el qual un supervisor-consultor extern realitza trobades mensuals o bimensuals.
Quins han de ser els objectius principals d’aquesta supervisió?
• Generar un espai que afavoreixi la reflexió participativa en grup, que estimuli i aporti nivells de discussió més amplis sobre cada situació particular i /o individual, introduint l’autocrítica com element impulsor de la tasca.
• Generar un espai d’anàlisi del cas, a partir d’ampliar la mirada dels professionals envers aspectes de l’infant i l’adolescent que van allà de la quotidianitat i l’explicació dels fets que ens aporta la família.
• Propiciar la creativitat de l’equip en el disseny de models i estratègies relacionals, educatives i institucionals, eficaces per a la resolució dels problemes plantejats.
• Ajudar a desenvolupar les potencialitats professionals dels membres de l’equip.
• Afavorir l’expressió i la integració de les ansietats subjacents de l’equip d’atenció, i promoure mecanismes de protecció per a detectar el malestar que produeix el treball.
Com han de ser els espais de supervisió d’equips i de supervisió de casos?
Espai d’ oxigenació
És un espai d’oxigenació que pretén que el grup pugui portar la càrrega emocional que comporta el treball; analitzant mitjançant la participació activa dels membres de l’equip les situacions amb les quals es troba a l’hora de fer les seves tasques. La intenció és ajudar a entendre les dificultats que es presenten en la relació professional per a arribar a les fites que es consideren possibles i pertinents per a cada infant i adolescent en cada etapa del procés.
Avaluar l’eficàcia de la pràctica professional en l’àmbit individual i grupal (processos, estratègies d’execució…) i anar valorant l’adaptació del programa de treball del centre a la realitat canviant en l’àmbit infància i família a cada moment.
El treball en els centres residencials exigeix d’accions coordinades en una mateixa direcció que requereix d’una meticulosa tasca de cooperació i potenciació entre tots els membres d’un equip, la qual cosa implica la recerca d’acords que permetin consonàncies entre diversitat d’estils educatius i socials i la sensibilitat pròpia d’entendre’ls per part de cada membre de l’equip.
Espai d’estratègia
Mitjançant l’anàlisi de casos es pretén visionar les situacions que per les seves característiques pertorben el desenvolupament dels processos socioeducatius i les dificultats amb les quals es troba l’educador. En les sessions de treball es focalitza i privilegia l’estudi del cas, a partir dels contactes realitzats amb la família, les tutories amb els infants i adolescents i les informacions provinents de la coordinació amb altres professionals de la xarxa , buscant desbloquejar la pràctica i orientar-la cap a fites per a cada cas i situació.
Per a això és necessari anar revisant i completant un diagnòstic operatiu de cada infant i adolescent, des d’una perspectiva individual, familiar i residencial que determini els problemes però que també permeti orientar als professionals del centre sobre el possible comportament del resident i la manera d’abordar-lo concretant els objectius de les intervencions educatives més adequades per a cada persona dintre del centre.
SUPERVISORA DOCENT EDUVIC-ESCOLA ITINERE
PRESIDENTA I DIRECTORA GENERAL D‘EDUVIC SCCL
 “Un possible model integral d’intervenció de cura institucional“ se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported

0 responses on "Un possible model integral d'intervenció de cura institucional"

Leave a Message

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

X