L’ aposta per un dret: Jo Torno a Casa

El projecte “Jo Torno a Casa” es va posar en funcionament l’1 de juliol del 2010. Es tracta d’un servei promogut pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBCN), el qual en va delegar el disseny i el seu desenvolupament a la cooperativa EDUVIC SCCL. El JTC, dins d’EDUVIC, es gestiona i desenvolupa des de la Plataforma Cruïlla.

“Jo torno a casa” és un projecte d’acompanyament en el procés de retorn a la llar familiar dels infants i adolescents tutelats/des que es troben residint als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) o en Centres d’Acolliment (CA), emprant espais terapèutics socioeducatius amb els/les infants/adolescents i les seves famílies, com a eina de suport i seguiment.

Aquest projecte desenvolupa dues línies d’actuació que s’emmarquen en dos programes diferenciats: “Jo torno a casa Infants”i “Jo torno a casa Adolescents”, per tal de donarresposta adequada a les necessitats emocionals i educatives que presenten els infants i adolescents.

Aquest projecte vol aportar solucions viables i pràctiques, de manera específica i especialitzada, a les dificultats que, infants, adolescents i les seves famílies puguin trobar-se en aquest procés de retorn; amb la voluntat i el desig de treballar donant suport, de manera complementària i coordinada, amb els equips de professionals que ja estan intervenint en aquest sentit amb les famílies des dels Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIAs), CRAE’s i CA’s de Barcelona.
“Jo torno a casa Infants”

 

L’atenció als infants en risc social ha estat massa orientada envers la institucionalització dels/les mateixos/es, treballant les seves dificultats en un medi diferent al seu, sense comptar gaire amb la resta de la seva realitat: la família, l’escola, la comunitat local. El número de nenes i nens amb dificultats socials va augmentant, la qual cosa ens pot donar a entendre que algunes de les mesures que es prenen no són eficaces per reduir o frenar aquest creixent augment de la vulnerabilitat infantil.

Es concep l’atenció en centres com l’última mesura, aplicable només quan no hi hagi una altra opció, bé perquè les altres mesures s’hagin revelat ineficaces, bé perquè les circumstàncies del cas ho requereixin, tenint en tot cas un caràcter temporal. Aquesta concepció de l’atenció residencial implica la necessitat de desenvolupar programes de tornada a casaper aquells casos en els que ha estat necessari separar la persona infant del seu àmbit familiar per haver detectat un risc significatiu en la convivència. Aquest programes han de cercar dotar a la família de les aptituds, habilitats i actituds adequades per a permetre la tornada del/la fill/a al seu grup familiar en el menor temps possible, una vegada produïts els canvis que habilitin a aquesta família d’origen per a l’atenció de les seves necessitats.

 

“Jo torno a casa Adolescents”
La nostra experiència en el treball amb adolescents tutelats/des, amb mesura protectora o d’acolliment residencial, sovint ens fa veure la necessitat que mostren alguns/es d’aquests/es joves de caminar cap a l’autonomia, ja sigui retornant a la llar familiar com anant a una llar aliena que puguin sentir com a pròpia. En la mesura que els professionals que els/les acompanyem, no podem legitimar aquesta necessitat dels adolescents, fent-la viable, els nois i les noies no accepten, amb freqüència, l’haver de viure en un CRAE, i acaben identificant les mesures protectores com sinònim de càstig i control social, generant-se resistències en els/les adolescents i en les seves famílies.
També es detecta que, en alguns casos, aquestes resistències no fan viable el treball educatiu del centre amb el noi i la noia ni tampoc el treball tècnic que l’EAIA planteja a la família i l’adolescent. Aquesta situació afecta la implicació i participació necessàries d’aquests adolescents en el seu procés. És en aquesta manca d’implicació i participació on posem les nostres mirades.
Tanmateix, s’observa que hi ha nois i noies que tenen més capacitats per fer-se càrrec del seu projecte vital “amb suport i acompanyament”. Sovint, dins d’un entorn residencial tutelat, en el que no accepten estar, no acaben de desenvolupar aquestes capacitats, amb el risc de caure en conductes conflictives, de confusió i confrontació amb els/les adults referents al centre. Aquests/es adolescents i les seves famílies, tot i que d’inici reuneixen les condicions per tornar a conviure, necessiten d’un acompanyament presencial molt proper, per part de professionals experts/es. Aquesta intervenció professional, ha d’anar adreçada a ajudar-los en la resolució dels conflictes sorgits dels reajustaments que tot procés d’acoblament comporta; així com, s’ha de donar continuïtat a la tasca realitzada en el centre i que es continua fent des de l’EAIA, per assolir la comprensió i modificació de les conductes i patrons relacionals que van provocar el trencament del vincle familiar, desembocant en l’ ingrés al centre.
El programa dóna resposta a les necessitats descrites anteriorment, centrant-nos en la intervenció amb aquells nois i noies que mostren capacitats per fer-se càrrec del seu projecte vital “amb suport i acompanyament” i que, alhora, el seu entorn sociofamiliar mostra condicions per recuperar la convivència amb l’adolescent.
“Jo torno a casa” té la seva raó de ser com a resposta a una necessitat percebuda, en el procés de retorn que infant i/o adolescent i les seves famílies desitgen, sempre i quan es donin les condicions mínimes que permetin aquest retorn amb garanties de salut emocional pels fills i filles.
“Jo torno a casa” és una resposta especialitzada per acompanyarel procés de retorn des de la intervenció terapèutica socioeducativa, per tal d’agilitzar aquest retorn i assegurar que es doni en les millors garanties d’èxit, si és possible.
TERAPEUTA FAMILIAR
DOCENT D’ EDUVIC · ESCOLA ITINERE
DIRECTOR DE PLATAFORMA CRUÏLLA

0 responses on "L' aposta per un dret: Jo Torno a Casa"

Leave a Message

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*

X