Supervisió 2: “Situacions de Crisi en els Centres Residencials”

Per a Maxwell Jones (1968) les crisis són una situació intolerable que amenaça convertir-se en un desastre o calamitat tret que es prenguin mesures organitzatives i psicològiques. Cada crisi té la seva història L a sèrie de fets que li precedeixen i la resultant de la interacció dels rols dels participants; formen l’estructura en la qual es desenvoluparà la crisi; i sovint s’intensifiquen pel bloqueig de la comunicació entre ells. El model que desenvolupa Jones per a la resolució de les crisis compren uns principis bàsics: Confrontació cara a cara. Oportunitat. Lideratge neutral. Capacitat. Comunicació oberta. Nivell apropiat de sentiment

Les crisis i la seva contenció són elements permanents i necessaris per al treball en centres residencials. Una premissa bàsica radica en que el centre ha de mostrar-se obert al dolor emocional dels residents creant un receptacle per a l’excés d’ansietat que no pot tolerar un mateix. És l’equip d’educadors qui en un clima de seguretat permet proporcionar alleugeriment al dolor i amb l’experiència i ajuda de tots els professionals afavorir el desenvolupament dels aspectes més sans dels educands. En aquest sentit podem dir, que els centres residencials són un dispositiu d’àmplia exposició emocional. Exigeix del treballador que participi activament en la convivència amb el grup d’infants les 24 hores.

 El canvi apareix com una necessitat en les crisis. Com adequar-se als canvis i les problemàtiques que van apareixent és un interrogant quotidià. Una de les principals causes del canvi en el comportament de les persones dintre d’un dispositiu residencial és la implicació emotiva d’altres persones, especialment de l’equip. No solament estar present físicament sinó posar “l’ànima “, que la persona amb la qual treballem ( menor o major d’edat) percebi que es té interès en ella en el que li succeeix i a més que es transmeti un element d’esperança; o sigui, transmetre que l’esforç que desenvoluparem en la tasca pot donar-nos uns resultats positius.Ho vulguin o no, els membres de l’equip es converteixen en figures parentals “substitutòriesi temporals” del resident. Han de ser conscients d’aquest fenomen de transferència. El que, no obstant això, no vol dir que hagin d’ocultar les seves reaccions emotives i que quan aquestes s’expressen els residents ho solen interpretar com l’interès que tanta falta li fa.

ADELA CAMÍ I DEALBERT
SUPERVISORA DOCENT EDUVIC-ESCOLA ITINERE
PRESIDENTA I DIRECTORA GENERAL D‘EDUVIC SCCL