fbpx

Musicoterapia en Terapia Familiar

La Musicoterapia, utilizada desde hace más de seis décadas como tratamiento eficaz para diferentes problemáticas individuales y grupales, no cuenta con demasiadas investigaciones sobre su utilización en el ámbito de la Terapia Familiar.

La Musicoterapia como una disciplina que a través del sonido, el silencio y el movimiento pretende contribuir a la restauración de la salud, y el bienestar de un paciente identificado y el sistema familiar al cual pertenece, incidiendo sobre los patrones relacionales disfuncionales y rescatando las capacidades individuales y grupales con las que cuentan.

En el IX Congreso Mundial de Musicoterapia que se realizó en 1999 en la ciudad de Washington, Estados Unidos, hubo un reconocimiento por parte de la comunidad de musicoterapéutas de todo el mundo, de cinco modelos teóricos (Schapira, 2002):

• Modelo de Musicoterapia Behaviorista o Modelo Conductista.
• Modelo de Musicoterapia Analítica de Mary Priestley.
• Modelo Benenzon.
• Modelo Nordoff Robbins o de Musicoterapia Creativa e Improvisacional.
• Modelo GIM.

Algunas de las fuentes principales que nutren la epistemología de la Terapia Familiar coinciden con los principios fundamentales de la Musicoterapia:

• Principio holístico: Mirar a un todo funcional y comprender la interdependencia de sus partes, o sea, analizar cómo una determinada parte de un todo se relaciona con las otras partes del mismo todo. En todo cambio terapéutico en el que interviene la música se ven involucrados las áreas fisiológica, cognitiva, emocional, social y espiritual.

• Principio ecológico: Tener en cuenta al individuo inserto en su medio. La teoría sistémica considera un sistema (individuo) inserto en otro sistema (familia), el cual a su vez está incluido dentro de otro (sociedad). La musicoterapia también toma en cuenta a las personas con respecto a sus relaciones interpersonales, a los hechos significativos que les acontecen y los integra al devenir terapéutico.

• Principio de circularidad: Todos influyen en todos, la actividad de uno de los elementos tiene la capacidad de variar el contexto en que se sitúa.

• Principio homeostático: La música contribuye a la homeostasis intelectual, social, familiar, etc. del individuo, a su equilibrio personal.

• Segunda cibernética: En la teoría sistémica, el concepto de sistema terapéutico alude a la inclusión del terapeuta en el sistema familiar (el terapeuta debe tener en cuenta como afecta su inserción al sistema). En la musicoterapia, el terapeuta es el encargado de observar y guiar lo que acontece en la escena terapéutica, pero como parte del sistema observado.

La Terapia Familiar contempla a las familias desde su sistema de roles, a partir del conjunto de funciones que asume cada miembro; dicha relación de roles es también inherente a cualquier actividad musical, lo que hace que en determinadas circunstancias haya solistas y acompañantes, y como tal, es abordada desde la Musicoterapia. La Musicoterapia, al igual que la Terapia Familiar, centra su mirada en las reglas, musicales y familiares respectivamente, entendidas éstas como los “acuerdos” entre los miembros de la familia – experiencia musical para obrar de un determinado modo. La Terapia Familiar plantea que un sistema familiar aglutina diferentes subsistemas (conyugal, parental, fraterno, etc.), de la misma manera que la Musicoterapia entiende que la música, concretamente su organización instrumental, está compuesta por diferentes subsistemas musicales: percusión, cuerda y viento. En conclusión, cualquier actividad musical grupal representa una metáfora perfecta de cómo funciona un sistema familiar, y viceversa, la conjugación de objetivos comunes e individuales bajo un sistema de reglas compartido, la adecuada definición de roles y la comunicación entre los miembros como pilar fundamental, son parte de los elementos necesarios para que tanto la experiencia familiar como musical sea positiva.

La música puede considerarse un lenguaje universal no verbal (con su propio código) que expresa emociones, estados de ánimo, sentimientos respecto a determinadas situaciones o personas; es una vía de comunicación que puede hacer emerger la empatía entre los miembros de una familia, además, la música también es un medio de comunicación intergeneracional, que permite reflexionar sobre el ayer, el hoy y el del mañana, dándonos la oportunidad de aprender del pasado. La música como elemento fundamental de la comunicación emocional familiar, fomenta sentimientos de cohesión familiar, confianza interpersonal y vinculación.

Minuchin y Fishman hablan de la existencia de tres holones familiares: holón conyugal, holón parental y holón fraternal, la música juega un papel protagonista en los tres holones de la siguiente manera:

• Holón conyugal: El hecho de que la música haya unido a la pareja en el pasado es un eslabón de esa gran cadena que debe seguir así, que les produzca agrado, que los una, además porque los beneficios son grandes en el sentido en que no solo entra la música por los oídos, sino que vuelve a hacer vibrar, a generar emociones, a ser ese anclaje hacia la felicidad.

• Holón parental: La música es parte inherente de este holón desde antes del nacimiento del niño/a. A las 17 semanas de gestación el bebé ya escucha sonidos del mundo exterior, la voz de sus padres, los sonidos de la casa, etc. Después, las canciones de cuna son un elemento fundamental ya que contribuyen no solo a fortalecer el lazo afectivo entre los padres y el hijo, sino que además sirven para fomentar el desarrollo intelectual del bebé. Para el adolescente, la música desempeña un papel crucial a la hora de “apropiarse de los deseos”, se convierte en un símbolo de su búsqueda de identidad y diferenciación.

• Holón fraternal: La música para el holón fraterno puede ser un lugar de encuentro, una experiencia comunicativa y lúdica que les ayude a intercambiar experiencias, preocupaciones y sentimientos. La música, como herramienta terapéutica, puede favorecer la cohesión del subsistema fraterno.

Las herramientas musicoterapéuticas para la intervención con familias son las siguientes:

• Principio de ISO: El principio de ISO es el conjunto de energías sonoras, acústicas y de movimiento que pertenecen a un individuo caracterizándolo e individualizándolo.

• Ficha Musicoterapéutica: Tiene como objetivo recopilar información sobre la historia sonoro-musical de los diferentes miembros de la familia y de su entorno.

• Genograma trigeneracional musical: La propuesta de este trabajo es incorporar al genograma información sonoro-musical de la familia, de todos sus miembros, hacer un viaje musical a través de la historia familiar, para detectar posibles patrones de repetición generacional relevantes, que incluyan a tres generaciones.

Las técnicas de musicoterapia que podemos emplear con las familias son las siguientes:

• Improvisación musical familiar: Expresión espontánea de producciones sonoras para representar aspectos de su mundo personal, estados anímicos, vivencias, percepciones, etc.

• Canción terapéutica: La canción terapéutica se sitúa en el marco de la Terapia Narrativa, la cual postula que el significado que le damos a los eventos en nuestras vidas, y cómo organizamos éstos en historias sobre nosotros y los otros, dará forma a la vida. La Terapia Narrativa ve a las personas separadas de los problemas, y les presume capacidades, creencias, valores, compromisos y habilidades que les pueden ayudar a reducir la influencia de los problemas sobre sus vidas. La Terapia Narrativa centra a las personas como expertas de sus vidas. La canción terapéutica facilita que la persona o familia tome contacto con una situación “dolorosa” vivida desde una posición diferente. Encontrar una resolución simbólica a una situación de este tipo y ser capaz de resolverla haciendo una lectura en positivo, desde la creatividad que implica la escritura y la música, permite pasar de la insensibilidad al sentimiento, de la negación a la aceptación, del conflicto y caos al orden y resolución, de la ira y pérdida al crecimiento.

• Uso de música editada: La selección musical es elegida a partir de la subjetividad de la familia y sus miembros, teniendo en cuenta la información que se desprende de la ficha musicoterapéutica, los objetivos particulares para cada caso, los modos expresivos-receptivos de la familia, su historia musical, etc.

• La música en los rituales familiares: La música, como parte inherente de la identidad de las familias, juega un papel fundamental ya desde épocas ancestrales en el desarrollo de los rituales. La propuesta de este trabajo es “rescatar” el uso de la música y las canciones en los rituales terapéuticos familiares, para darles un carácter original e innovador, y también, para utilizar elementos simbólicos propios de cada familia.

Es importante valorar la idoneidad de la aplicación de la música en el proceso terapéutico de las familias, teniendo en cuenta las características de éstas. De la misma manera que la música puede ser un recurso terapéutico muy efectivo para el trabajo con algunas familias (de etnia gitana por ejemplo, por ser una de las señas de identidad que les caracteriza y diferencia de otras culturas, y también parte del legado familiar que transmiten de generación en generación) hay otras familias que su relación con la música es prácticamente nula, no les produce ningún tipo de sensación, les resulta indiferente.

HIGINIO TRUJILLO
Educador Social Residencia Maternal Antaviana
Máster en Teràpia Familiar Socioeducativa – IL3 Universidad de Barcelona
.
 “Musicoteràpia en Teràpia Familiar” se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported

MARC PERALES

Diplomat en Educació Social (URL). Postgrau en Intervenció Familiar Socioeducativa, Màster en Teràpia Familiar i Postgrau en Pràctiques Supervisades en Teràpia Familiar Sistèmica (UB). Terapeuta Familiar acreditat per la FEATF (Federació Espanyola d'Associacions de Teràpia Familiar). Membre de la Societat Catalana de Teràpia Familiar. Membre del CEESC (Col·legi d’Educadors i Educadors Socials de Catalunya). Formació en mediació comunitària.

Experiència professional durant més de 20 anys en l'àmbit socioeducatiu amb infància, adolescència i famílies en situació de vulnerabilitat, com a educador en diferents serveis i com a coordinador, en entitats com a Fundació Secretariat Gitano, Fundació Catalana de l’Esplai, Fundació Marianao i Fundació Pere Tarrés. En tots els serveis ha fet treballs d'atenció directa, planificació, disseny i coordinació. Fent un treball per a la comunitat des de la comunitat.

Des de setembre de 2021 s'incorpora a la cooperativa EDUVIC exercint de terapeuta familiar en diversos serveis i coordinant el servei de SOAF de Sitges.

ALBA HERRERA

Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, Postgrau “Orientació i estratègies per al debat educatiu en el context familiar” (UAB). Màster en teràpia familiar Socioeducativa per l’Escola Itinere-IL3 Universitat de Barcelona i Postgrau de Pràctiques Supervisades en Teràpia familiar. També s'ha format en teràpia integrativa per al reprocessament del trauma (Institut Aleces).

Experiència professional durant més de 10 anys en l'àmbit socioeducatiu amb infància i famílies en situació de vulnerabilitat, com a educadora referent en una UEC i posteriorment en un centre obert dissenyant i implementant un projecte d'espai familiar i de servei d'acompanyament socioeducatiu per a les famílies. En tots els serveis ha fet treballs d'atenció directa, planificació, disseny i coordinació.

Des de Setembre de 2020 s'incorpora a la cooperativa EDUVIC exercint de terapeuta familiar en diversos serveis i coordinant el servei de SOAF del Prat de Llobregat.

ANA HERNÁNDEZ

Graduada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Teràpia Familiar Socioeducativa per la Universitat de Barcelona i l’Escola Itinere.

Formada en teràpia sistèmica i teràpia breu. Especialitzada en tècniques emocionals i corporals en el procés d'intervenció en trauma o en situacions de fort impacte emocional. Formada en perspectiva de gènere en psicoteràpia.

Actualment, psicòloga i psicoterapeuta infantojuvenil i familiar en contextos de risc d'exclusió social i violència.

MANUEL LLORENS

Manuel Llorens és psicòleg, professor de l'Especialització en Psicologia Clínica Comunitària de la Universitat Catòlica Andrés Bello a Veneçuela. S'ha especialitzat en l'atenció i la recerca en violència i exclusió social tant en l’àmbit individual com comunitari.

Ha publicat nombrosos llibres en l'àrea. Els més recents: "Psicoteràpia Políticament Reflexiva: cap a una aproximació contextualitzada" traduït i publicat per Springer en el 2020 i "La Mort Nostra de Cada Dia" (Universitat del Rosario, 2021).

Actualment dirigeix un programa d'atenció a víctimes d'abusos dels Drets Humans comesos per l'Estat Veneçolà.

ADELA CAMÍ

Educadora Social. Treballadora Social en l'àmbit clínic. Psicoterapeuta familiar i de parella, acreditada per la FEATF i la FEAP. Màster en Teràpia Familiar Sistèmica. Especialitzada en psicoteràpia d'integració i reprocessament del trauma i BRAINSPOTTING. Ha rebut formació especialitzada dins del camp de la Teràpia Familiar amb professionals com a G. Nardone, C. Saccu, A. Fiorenza, B. Ulsamer, S. Minuchin, C. Taronger, E. Tilmans-*Ostyn, H. Maturana, Cloe Madanes. Colapinto, E. Cirillo, A. Sorrentino, M. Selvini, A. Canevaro. Dins de la Neurociència aplicada a la psicoteràpia i al trauma, s'ha format amb David Grand, R. Gibson, Diana Fosha, Steve Forges, Deb Dana, Sue Carter, Mario Salvador i Carmen Cuenca, entre altres.

Està especialitzada en la comunicació i treball amb nens/as, adolescents i les seves famílies i en pràctiques restauratives en violència filio-parental. Posseeix una àmplia formació en l'àmbit del disseny i gestió de projectes i recursos per a l'acció social, així com en l'àmbit de la intervenció socioeducativa i terapèutica amb infància, adolescència, famílies i parella.

Actualment treballa com a Directora General a EDUVIC SCCL, assumint des de la mateixa la dinamització de la Responsabilitat Social Cooperativa i el Departament d'Innovació i Disseny de Projectes.

Exerceix com a Terapeuta Sistèmica Familiar i de Parella des de la perspectiva de la Teràpia Familiar Socioeducativa, la Neurociència aplicada al Benestar Emocional i el Reprocessament del Trauma i de supervisora i consultora en diversos serveis socioeducatius i clínics.

Psicoterapeuta familiar sistèmica i de reprocessament del trauma en el Psicoteràpia&Trauma Institute, del qual a més forma part de la seva Comissió Directiva.

Imparteix formació en postgraus, cursos, seminaris i tallers en l’Escola Itinere per a professionals de l'Acció Social i Clínica.

ENRIC GÓMEZ

Diplomat en Educació Social (URL). Estudis de Pedagogia (UB). Postgrau en Intervenció Familiar Socioeducativa, Màster en Teràpia Familiar i Postgrau en Pràctiques Supervisades en Teràpia Familiar Sistèmica (UB). Terapeuta Familiar acreditat per la FEATF (Federació Espanyola d'Associacions de Teràpia Familiar). Membre de la Societat Catalana de Teràpia Familiar. Postgrau en Direcció i Gestió d'ONG-ONL (ESADE). Estudis de psicoteràpia d'integració i de reprocessament del trauma (Institut Aleces). Diplomat en Teràpia Breu - Model de Resolució de Problemes (Brief Therapy Center, Pal Alt).

Docent de la Escola Itinere. Especialització i aprofundiment en l'àmbit de la infància, adolescència i famílies en situació de vulnerabilitat i risc social; la intervenció socioeducativa i terapèutica en contextos socials i educatius i la psicoteràpia sistèmica. Format en l'ús de diverses eines d'intervenció socioeducativa, en el treball de grups i equips orientats a un funcionament saludable, en intervenció comunitària i xarxes d'atenció social.

Soci de la cooperativa des de l'any 2017, desenvolupa la seva activitat coordinant el projecte SIS · Àncora i com a terapeuta familiar a EDUVIC · Famílies. En l’Escola Itinere ha treballat com a docent del postgrau “Diagnòstic i intervenció sistèmica amb famílies en estudi”, docent de cursos a demanda per a professionals i ha participat en la construcció del model de teràpia familiar socioeducativa. Participant del projecte ERASMUS + en el programa PAGE (Parental Guidance and Education), ha estat conferenciant de workshops en congressos celebrats a: Verona (Itàlia), Iasi (Romania), Barcelona i Anglet (França). Actualment, és docent del Postgrau d'Intervenció Familiar Socioeducativa (IL3 · UB). Supervisor de diferents equips d'intervenció socioeducativa i psicosocial.

JAVIER LOYO

Terapeuta familiar, de parella i individual. Docent i supervisor d’equips de professionals. Director d’EDUVIC · Famílies, plataforma des de la qual es gestionen i desenvolupen serveis terapèutics i socioeducatius per a famílies, persones adultes, adolescents i infància en situació de vulnerabilitat i risc social. Director del Psicoterapia & Trauma Institute.

És diplomat en Educació Social per la Universitat Ramon Llull de Barcelona, ha realitzat estudis de Filosofia a l’Universitat de l’Azuay d’Equador i Màster en Teràpia Familiar Sistèmica pel Centre de Teràpia Familiar Sistèmica de Barcelona (centre reconegut per la Federació Espanyola d’Associacions de Teràpia Familiar [FEATF]) i membre de l’European Family Therapy Association.

Com a formació complementària ha realitzat cursos i seminaris relacionats amb: l’àmbit socioeducatiu amb nens, nenes i adolescents atesos/es en el sistema de protecció de l’Administració; amb el treball interdisciplinari en l’estudi i diagnòstic de casos; amb la gestió i direcció de projectes socials; amb la promoció de la criança positiva; amb el treball en l’àmbit de la teràpia familiar (amb professionals com G. Nardone, C. Saccu, A. Fiorenza, B. Ulsamer, L. Albaladejo i A. Sarró) i amb la teràpia integrativa i reprocessament del trauma (Mario Salvador i Carmen Cuenca).

Treballa en l’adaptació de models i tècniques terapèutiques a l’àmbit socioeducatiu en contextos de vulnerabilitat i risc. Ha desenvolupat programes formatius de postgrau per a professionals de l’àmbit social. Ha col·laborat amb entitats públiques i privades en el desenvolupament de models d’intervenció socioeducativa, de treball terapèutic familiar en contextos coercitius i de risc i en l’elaboració de programes de salut emocional i relacional.

La seva trajectòria professional es desenvolupa en l’àmbit de la protecció a la infància, l’adolescència i la família, mitjançant el desenvolupament de projectes socials (nacionals i de cooperació internacional), on ha exercit treballs d’atenció directa, de planificació i disseny de projectes socioeducatius i terapèutics, de formació i de gestió i direcció de projectes.

Des de 1998 treballa a la cooperativa EDUVIC, en un inici com a educador social i director en funcions de la Residència Maternal Antaviana. El 2006 va exercir les funcions de terapeuta familiar dins de l’equip tècnic del Centre d’Acollida Talaia. Des del 2007 treballa com a terapeuta i director dels projectes de EDUVIC • Famílies. Al 2020 assumeix les funcions de direcció del Psicoterapia & Trauma Institute de Barcelona.

Des del 2010 col·labora en EDUVIC · Escola Itinere com a docent i supervisor de casos i equips de professionals i ha participant en la construcció del model de treball familiar sistèmic socioeducatiu, propi de l’escola.

LUIS PULGAR

Llicenciat en Psicologia per la Universitat Central de Veneçuela. Especialització en Psicologia Clínica al Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Caracas (Universitat Central de Veneçuela-Hospital Vall d’Hebron). Màster en Teràpia Familiar Sistèmica per l’Escola de Teràpia Familiar de l’Hospital de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona), reconegut per la Federació Espanyola d’Associacions de Teràpia Familiar i membre de l’European Family Therapy Association. Analista Junguià per l’Associació Veneçolana de Psicologia Analítica i la International Association for Analitical Psychology.

Com a formació complementària, ha assistit a formacions, cursos i seminaris relacionats amb el Treball en l’àmbit clínic i psicoterapèutic de persones adultes, nens/es i adolescents, el treball interdisciplinari en l’anàlisi i el diagnòstic de casos des de diferents enfocaments terapèutics (psicodrama, humanisme, psicoanàlisi, teràpies relacionals, bioenergètica, reprocessament del trauma). Actualment, s’està formant en la intervenció basada en les neurociències dins del camp de les tècniques de Neurofeedback i Biofeedback.

La seva experiència professional transcorre en l’àmbit clínic i educatiu, col·laborant en el desenvolupament de projectes socials, on ha realitzat treballs d’atenció directa, planificació i disseny de projectes psicoeducatius i terapèutics, de formació, gestió i coordinació de projectes.

Treballa des del 2013 a la cooperativa EDUVIC, primer com a terapeuta familiar i des del 2017 és coordinador tècnic i supervisor d’equips de terapeutes familiars de l’àrea EDUVIC · Famílies, des de la qual es dissenyen i gestionen serveis terapèutics i socioeducatius per a nens/es, adolescents i famílies des d’una perspectiva sistèmica, educativa i social.

Participa des de 2015 a EDUVIC · Escola Itinere com a docent de primer i segon any de formació del Màster de Teràpia Familiar Socioeducativa. Duu a terme supervisions de casos amb diversos equips de professionals; imparteix cursos de formació i participa en la construcció del Model de Treball Familiar Sistèmic Educatiu i Socioeducatiu, propi de l’Escola Itinere.

SARA ESCUDERO BOLAÑOS

Llicenciada en Psicologia per la UB, s'ha especialitzat en estudis de Teràpia Gestalt a l'Institut Gestalt de Barcelona i el Teràpia familiar socioeducativa a l’Escola Itinere d’Eduvic.

Com a formació complementària ha assistit a cursos de formació en l'àmbit del coaching així com a formacions en l'àmbit de la sexualitat femenina, igualtat de gènere i ètica en l'àmbit social.

Destaca també en la coordinació d'equips de treball en l'àmbit socioeducatiu i el lideratge de comissions de treball en l'àmbit social.

La seva experiència professional es basa sobretot en la psicoteràpia en l'àmbit familiar, de parella i individual, així com en la formació i creació de grups de creixement personal i relacional.

Treballa a Eduvic des de 2021 com a psicoterapeuta familiar, acompanyant i formant a les famílies en els seus processos vitals i fomentant el treball col·laboratiu amb els agents socials del territori.

ANIA JUSTO ALONSO

És Psiquiatre, Psicòloga i Doctora cum laude. Al seu torn és sòcia fundadora i Directora mèdica de Imaya. S'ha format a Barcelona com a Psiquiatre Infantojuvenil i als Estats Units, l'Argentina i Espanya en diverses orientacions dins del camp de la psicoteràpia com la Teràpia Psicoanalítica Breu, Teràpia Familiar Sistèmica, Comunitat Terapèutica d'Estructura multifamiliar i EMDR.

Té un màster en Dret Sanitari i Ciències Forenses i en Psicoteràpia Psicodinámica Breu i és Experta en Emergències i Urgències en Salut Mental.

És Presidenta de la Societat Espanyola de Bio i Neurofeedback (SEBINE), Formadora acreditada per la Biofeedback Certification International Alliance (BCIA) i Clínic EMDR. Imparteix regularment formació bàsica i avançada en Neurofeedback i és Supervisora i Mentora en aquesta àrea.

És autora juntament amb Anabel González del llibre “El mapatge cerebral pas a pas”. Interpretant les dades del EEG a través de la línia basi i el MiniQ, així com de diverses publicacions científiques i ha col·laborat en l'elaboració de diversos llibres en relació a diferents temàtiques com a Psicopatologia Jurídica i Social.

X