fbpx

15 pel·lícules terapèutiques

De alfombra roja

Aquest article no està disponible en català

Porque la vida es cine y el cine, sueños son y porque, además, el cine es una magnífica forma de acercarnos a la realidad, los profesionales de EDUVIC han listado aquellas películas que hablan de su trabajo y de la vida de las personas que atienden. La 89ª edición de los Premios de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas ha sido la excusa para hacer un repaso de los mejores metrajes sobre infancias vulnerablesrelaciones familiares y crecimiento personal de los últimos años. Todas tienen premio y algunas de ellas puede que reciban alguno más este domingo.

Infancias vulnerables y viajes de vuelta: Moonlight, Lion La próxima piel

También opta a Mejor Película Lion (Garth Davis, 2016), un film basado en hechos reales. Saroo tenía sólo cinco años cuando se separó de su hermano mayor en una estación de trenes india: se quedó dormido dentro de un tren y despertó en una lejana Calcutta donde no puede ni hacerse entender porque no habla bengalí. Después de un tiempo errático es conducido a un orfanato. Una pareja australiana lo adoptará y, poco a poco, los recuerdos indios irán enterrándose. Veinte años más tarde, los sabores exóticos de una cena con compañeros de la facultad le devolverán a su infancia. Animado por sus amigos, empieza a localizar todo lo que recuerda por internet. Debatiéndose entre contarlo o no a sus padres adoptivos, Saroo avanza en la investigación.

Del otro lado, encontramos a la familia de Léo. En La próxima piel (La propera pell, Isa Campo e Isaki Lacuesta, 2016), madre y tío recuperan a Gabriel, desaparecido ocho años atrás y dado por muerto. Ha pasado esos años en un centro de acogida francés, con nueva identidad y sin ningún recuerdo del pasado. Su educador parece dar con su familia biológica y empieza un viaje de vuelta a un territorio hostil donde se pone en duda si es un farsante. El deshielo de la amnesia disociativa de Gabriel, los giros y las relaciones familiares les merecieron el Gaudí a Mejor Película, a Mejor Guión y a Interpretación femenina por Emma Suárez.

Moonlight

Del paso por centros residenciales: La vida de CalabacínLas vidas de Grace y Sara a la fuga

En Sara a la fuga (2015), Belén Funes nos cuenta en quince minutos un caso que podría ser el de cualquier otro de los 40.000 niños que viven tutelados en España. Sara vive en un CRAE y, desde hace años, espera la visita de su padre. Su tutora hará lo posible para ayudarla.

De los que trabajan en centros habla Las vidas de Grace (Short Term 12, Destin Daniel Cretton, 2013). Grace es supervisora, le apasiona su trabajo y vive con cierta normalidad los desbarajustes vitales de los chicos a los que cuida. El ingreso de Jayden en el centro rompe ese equilibrio interior. Grace se enfrenta a un sistema que menosprecia sus opiniones mientras los problemas por resolver de su pasado la acechan poco a poco. El público del Festival de Cine de Valladolid le dió el premio a Mejor Película.

La vida de Calabacín (Ma vie de Courgette, Claude Barras, 2016) ha sorprendido a muchos dado a algo muy inusual en los filmes de animación -también- para niños: tratar de temas MUY crudos. Calabacín -de nombre real, Ícaro- acaba accidentalmente con la vida de su madre, queda huérfano y es trasladado en un centro de menores. Los coloridos niños que conoce allí arrastran historias igual de sombrías que la suya. En este espacio, Calabacín et altri vuelven a tejer lazos de amor y confianza. Está nominada al Oscar a Mejor Película de Animación. Por este lado del Atlántico, la producción suiza ya se ha llevado todo lo que ha podido.

 

La vida de Calabacín

 

De segundas oportunidades: Borrowed Time y Un hombre llamado Ove

Seguimos en la categoría de animaciones duras con Borrowed Time (Andrew Coats y Lou Hamou-Lhadj, 2015). Este cortometraje de dos animadores de PIXAR se nos lleva al lejano oeste, encima de una carretilla conducida por un sheriff de ojos caídos y tristes. Nos dirigimos al lugar donde hubo un accidente que ha tratado de olvidar durante demasiado tiempo. Y sin conseguir perdonarse por lo sucedido. En solo séis minutos, puede que esto cambie. Y puede, además que se lleve el Oscar al mejor corto animado.

Un hombre llamado Ove (En man som heter Ove, Hannes Holm, 2015) tiene la oportunidad de ganar el premio de la Academia a la Mejor Película de Habla no Inglesa. Pero Ove tiene también más oportunidades. A los sesenta años y después de una vida de pérdidas, ya no le queda fe ni con el mundo ni con él mismo. Al borde del suicidio, es rescatado por sus vecinos. Parvaneh se muda con su familia a la casa de al lado y entre los dos nace una amistad que permitirá a Ove explicar su pasado y el por qué de su mal carácter. El valor intangible pero vital del entorno del protagonista, pues, le cambiará la vida

Borrowed Time

El crecimiento y la superación personal: 100 metros y Piper

No estará en los premios de la Academia pero aquí ha recogido Goyas y Gaudís100 metros (Marcel Barrena, 2016) es la demostración que la mirada capacitadora es mucho de lo que necesitamos para recorrer esos metros finales que convierten los impedimentos en milagros. La esclerosis múltiple será y no será la excusa para que Ramón decida participar en una dura prueba deportiva: el “Ironman”.

Entre los invitados a la alfombra roja sí que está Piper (Alan Barillaro, 2016), el cortometraje de PIXAR que precedía Buscando a Dory en las salas de cine y que va para Mejor Cortometraje de Animación.  Si en la vuelta a los orígenes de Dory vemos cómo sus padres convirtieron sus limitaciones en capacidades, en el film del pajarillo observamos como es él mismo quien, de forma fortuita y accidental, supera sus miedos y gana un punto en autonomía.

Piper

Las expectativas: Toni Erdmann y Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!

Las expectativas que nuestros padres y sociedad depositan en nosotros son una arma de doble filo: si no conseguimos diferenciarlas de nuestros deseos, pueden convertirnos en unos infelices eso-que-no-quiero-ser.

Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! (Les garçons et Guillaume, à table!, Guillaume Galliene, 2013) es el grito cotidiano que recuerda todos los días a Guillaume que no es como sus hermanos. La diferencia la establece su madre quien, para decirlo rápido, está convencida que su hijo es más niña que niño. Galliene no solo escribió y dirigió esta comedia autobiográfica con excelencia –el 2011 se llevó el Cesar a Mejor Opera Prima… y a Mejor Película, así, sin distinguir- sino que además interpretó varios de los papeles: haciendo de su propia madre dio en un clavo muy gráfico para mostrar cómo podemos llegar a confundirnos en el discurso y convicciones del otro.

La que viene ahora va de una hija que no es como a su padre le hubiera gustado y de un padre que no es como la hija quisiera. Y este embrollo de disgustos tragicómicos opta a Mejor Película de Habla no Inglesa. En la alemana Toni Erdmann(Maren Ade, 2016) vemos los intentos -inoportunos a la par que acertados- de Winfried para recuperar la felicidad de su hija Ines, distanciada de casa, del sentido de la vida y de ella misma por culpa de una exitosa carrera en el extranjero. Sutilmente histriónica, nos muestra cómo la aceptación de los errores y del otro puede volvernos a colocar en nuestro lugar. Toni Erdmann es de un color gris muy llamativo: os haréis una idea del tono de la película -sin haceros ningún spoiler- si veis este clip de Ines interpretando The Greatest love of all de Whitney Hosuton. Menudo himno a la autoestima cantado desde la humillación.

Las realidades paralelas: Un monstruo viene a vermeLa Habitación y Captain Fantastic

Qué vivimos y cómo nos lo explicamos es el eje en común de estas tres propuestas. Con el peso de muchas estatuillas en los bolsillos, Un monstruo viene a verme (A monster calls, J. A. Bayona, 2016) perdió aerodinamismo a la carrera para los Oscars y se quedó fuera. Connor -12 años, hijo de padres separados y nuevo hombre de la casa- ampara sus miedos en un monstruo imaginario. El acompañamiento de esta fantasía será la clave para poder aceptar la realidad y el cáncer de su madre.

En La habitación (Room, Lenny Abrahamson, 2015) viven Joy y su hijo de cinco años, Jack. Él no conoce nada más que esas paredes: cree que todo el mundo es ese cubículo. Así se lo ha contado su madre que ha escogido explicarle esa mentira para construirle una realidad amable y evitarle la traumática realidad: los dos viven secuestrados por el padre biológico del pequeño. La resiliencia de Jack crece día a día hasta que llega el momento de dar un nuevo paso: escaparse y enfrentarse al mundo real.

Viggo Mortensen opta al Oscar por su interpretación de Ben Cash en Captain Fantastic (Matt Ross, 2016). En este caso, de quien hay que proteger a los niños es del monstruo capitalista. Para tal propósito, Ben y Leslie deciden ir a vivir al bosque, alejados de la sociedad y educando a sus hijos con amplios conocimientos en humanidades y supervivencia. El modelo se quiebra cuando Leslie se suicida después de ser hospitalizada por su trastorno bipolar. El entierro les obliga a emprender un largo viaje hacia la familia y la civilización. Dejando de lado el kilometraje, el camino es también un viaje interior lleno de renunciasaceptación de errores y de escucha de necesidades.

Captain fantastic

Faltan más, lo sabemos. Tenéis abierta la cajita de comentarios.

MARC PERALES

Diplomat en Educació Social (URL). Postgrau en Intervenció Familiar Socioeducativa, Màster en Teràpia Familiar i Postgrau en Pràctiques Supervisades en Teràpia Familiar Sistèmica (UB). Terapeuta Familiar acreditat per la FEATF (Federació Espanyola d'Associacions de Teràpia Familiar). Membre de la Societat Catalana de Teràpia Familiar. Membre del CEESC (Col·legi d’Educadors i Educadors Socials de Catalunya). Formació en mediació comunitària.

Experiència professional durant més de 20 anys en l'àmbit socioeducatiu amb infància, adolescència i famílies en situació de vulnerabilitat, com a educador en diferents serveis i com a coordinador, en entitats com a Fundació Secretariat Gitano, Fundació Catalana de l’Esplai, Fundació Marianao i Fundació Pere Tarrés. En tots els serveis ha fet treballs d'atenció directa, planificació, disseny i coordinació. Fent un treball per a la comunitat des de la comunitat.

Des de setembre de 2021 s'incorpora a la cooperativa EDUVIC exercint de terapeuta familiar en diversos serveis i coordinant el servei de SOAF de Sitges.

ALBA HERRERA

Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, Postgrau “Orientació i estratègies per al debat educatiu en el context familiar” (UAB). Màster en teràpia familiar Socioeducativa per l’Escola Itinere-IL3 Universitat de Barcelona i Postgrau de Pràctiques Supervisades en Teràpia familiar. També s'ha format en teràpia integrativa per al reprocessament del trauma (Institut Aleces).

Experiència professional durant més de 10 anys en l'àmbit socioeducatiu amb infància i famílies en situació de vulnerabilitat, com a educadora referent en una UEC i posteriorment en un centre obert dissenyant i implementant un projecte d'espai familiar i de servei d'acompanyament socioeducatiu per a les famílies. En tots els serveis ha fet treballs d'atenció directa, planificació, disseny i coordinació.

Des de Setembre de 2020 s'incorpora a la cooperativa EDUVIC exercint de terapeuta familiar en diversos serveis i coordinant el servei de SOAF del Prat de Llobregat.

ANA HERNÁNDEZ

Graduada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Teràpia Familiar Socioeducativa per la Universitat de Barcelona i l’Escola Itinere.

Formada en teràpia sistèmica i teràpia breu. Especialitzada en tècniques emocionals i corporals en el procés d'intervenció en trauma o en situacions de fort impacte emocional. Formada en perspectiva de gènere en psicoteràpia.

Actualment, psicòloga i psicoterapeuta infantojuvenil i familiar en contextos de risc d'exclusió social i violència.

MANUEL LLORENS

Manuel Llorens és psicòleg, professor de l'Especialització en Psicologia Clínica Comunitària de la Universitat Catòlica Andrés Bello a Veneçuela. S'ha especialitzat en l'atenció i la recerca en violència i exclusió social tant en l’àmbit individual com comunitari.

Ha publicat nombrosos llibres en l'àrea. Els més recents: "Psicoteràpia Políticament Reflexiva: cap a una aproximació contextualitzada" traduït i publicat per Springer en el 2020 i "La Mort Nostra de Cada Dia" (Universitat del Rosario, 2021).

Actualment dirigeix un programa d'atenció a víctimes d'abusos dels Drets Humans comesos per l'Estat Veneçolà.

ADELA CAMÍ

Educadora Social. Treballadora Social en l'àmbit clínic. Psicoterapeuta familiar i de parella, acreditada per la FEATF i la FEAP. Màster en Teràpia Familiar Sistèmica. Especialitzada en psicoteràpia d'integració i reprocessament del trauma i BRAINSPOTTING. Ha rebut formació especialitzada dins del camp de la Teràpia Familiar amb professionals com a G. Nardone, C. Saccu, A. Fiorenza, B. Ulsamer, S. Minuchin, C. Taronger, E. Tilmans-*Ostyn, H. Maturana, Cloe Madanes. Colapinto, E. Cirillo, A. Sorrentino, M. Selvini, A. Canevaro. Dins de la Neurociència aplicada a la psicoteràpia i al trauma, s'ha format amb David Grand, R. Gibson, Diana Fosha, Steve Forges, Deb Dana, Sue Carter, Mario Salvador i Carmen Cuenca, entre altres.

Està especialitzada en la comunicació i treball amb nens/as, adolescents i les seves famílies i en pràctiques restauratives en violència filio-parental. Posseeix una àmplia formació en l'àmbit del disseny i gestió de projectes i recursos per a l'acció social, així com en l'àmbit de la intervenció socioeducativa i terapèutica amb infància, adolescència, famílies i parella.

Actualment treballa com a Directora General a EDUVIC SCCL, assumint des de la mateixa la dinamització de la Responsabilitat Social Cooperativa i el Departament d'Innovació i Disseny de Projectes.

Exerceix com a Terapeuta Sistèmica Familiar i de Parella des de la perspectiva de la Teràpia Familiar Socioeducativa, la Neurociència aplicada al Benestar Emocional i el Reprocessament del Trauma i de supervisora i consultora en diversos serveis socioeducatius i clínics.

Psicoterapeuta familiar sistèmica i de reprocessament del trauma en el Psicoteràpia&Trauma Institute, del qual a més forma part de la seva Comissió Directiva.

Imparteix formació en postgraus, cursos, seminaris i tallers en l’Escola Itinere per a professionals de l'Acció Social i Clínica.

ENRIC GÓMEZ

Diplomat en Educació Social (URL). Estudis de Pedagogia (UB). Postgrau en Intervenció Familiar Socioeducativa, Màster en Teràpia Familiar i Postgrau en Pràctiques Supervisades en Teràpia Familiar Sistèmica (UB). Terapeuta Familiar acreditat per la FEATF (Federació Espanyola d'Associacions de Teràpia Familiar). Membre de la Societat Catalana de Teràpia Familiar. Postgrau en Direcció i Gestió d'ONG-ONL (ESADE). Estudis de psicoteràpia d'integració i de reprocessament del trauma (Institut Aleces). Diplomat en Teràpia Breu - Model de Resolució de Problemes (Brief Therapy Center, Pal Alt).

Docent de la Escola Itinere. Especialització i aprofundiment en l'àmbit de la infància, adolescència i famílies en situació de vulnerabilitat i risc social; la intervenció socioeducativa i terapèutica en contextos socials i educatius i la psicoteràpia sistèmica. Format en l'ús de diverses eines d'intervenció socioeducativa, en el treball de grups i equips orientats a un funcionament saludable, en intervenció comunitària i xarxes d'atenció social.

Soci de la cooperativa des de l'any 2017, desenvolupa la seva activitat coordinant el projecte SIS · Àncora i com a terapeuta familiar a EDUVIC · Famílies. En l’Escola Itinere ha treballat com a docent del postgrau “Diagnòstic i intervenció sistèmica amb famílies en estudi”, docent de cursos a demanda per a professionals i ha participat en la construcció del model de teràpia familiar socioeducativa. Participant del projecte ERASMUS + en el programa PAGE (Parental Guidance and Education), ha estat conferenciant de workshops en congressos celebrats a: Verona (Itàlia), Iasi (Romania), Barcelona i Anglet (França). Actualment, és docent del Postgrau d'Intervenció Familiar Socioeducativa (IL3 · UB). Supervisor de diferents equips d'intervenció socioeducativa i psicosocial.

JAVIER LOYO

Terapeuta familiar, de parella i individual. Docent i supervisor d’equips de professionals. Director d’EDUVIC · Famílies, plataforma des de la qual es gestionen i desenvolupen serveis terapèutics i socioeducatius per a famílies, persones adultes, adolescents i infància en situació de vulnerabilitat i risc social. Director del Psicoterapia & Trauma Institute.

És diplomat en Educació Social per la Universitat Ramon Llull de Barcelona, ha realitzat estudis de Filosofia a l’Universitat de l’Azuay d’Equador i Màster en Teràpia Familiar Sistèmica pel Centre de Teràpia Familiar Sistèmica de Barcelona (centre reconegut per la Federació Espanyola d’Associacions de Teràpia Familiar [FEATF]) i membre de l’European Family Therapy Association.

Com a formació complementària ha realitzat cursos i seminaris relacionats amb: l’àmbit socioeducatiu amb nens, nenes i adolescents atesos/es en el sistema de protecció de l’Administració; amb el treball interdisciplinari en l’estudi i diagnòstic de casos; amb la gestió i direcció de projectes socials; amb la promoció de la criança positiva; amb el treball en l’àmbit de la teràpia familiar (amb professionals com G. Nardone, C. Saccu, A. Fiorenza, B. Ulsamer, L. Albaladejo i A. Sarró) i amb la teràpia integrativa i reprocessament del trauma (Mario Salvador i Carmen Cuenca).

Treballa en l’adaptació de models i tècniques terapèutiques a l’àmbit socioeducatiu en contextos de vulnerabilitat i risc. Ha desenvolupat programes formatius de postgrau per a professionals de l’àmbit social. Ha col·laborat amb entitats públiques i privades en el desenvolupament de models d’intervenció socioeducativa, de treball terapèutic familiar en contextos coercitius i de risc i en l’elaboració de programes de salut emocional i relacional.

La seva trajectòria professional es desenvolupa en l’àmbit de la protecció a la infància, l’adolescència i la família, mitjançant el desenvolupament de projectes socials (nacionals i de cooperació internacional), on ha exercit treballs d’atenció directa, de planificació i disseny de projectes socioeducatius i terapèutics, de formació i de gestió i direcció de projectes.

Des de 1998 treballa a la cooperativa EDUVIC, en un inici com a educador social i director en funcions de la Residència Maternal Antaviana. El 2006 va exercir les funcions de terapeuta familiar dins de l’equip tècnic del Centre d’Acollida Talaia. Des del 2007 treballa com a terapeuta i director dels projectes de EDUVIC • Famílies. Al 2020 assumeix les funcions de direcció del Psicoterapia & Trauma Institute de Barcelona.

Des del 2010 col·labora en EDUVIC · Escola Itinere com a docent i supervisor de casos i equips de professionals i ha participant en la construcció del model de treball familiar sistèmic socioeducatiu, propi de l’escola.

LUIS PULGAR

Llicenciat en Psicologia per la Universitat Central de Veneçuela. Especialització en Psicologia Clínica al Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Caracas (Universitat Central de Veneçuela-Hospital Vall d’Hebron). Màster en Teràpia Familiar Sistèmica per l’Escola de Teràpia Familiar de l’Hospital de Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona), reconegut per la Federació Espanyola d’Associacions de Teràpia Familiar i membre de l’European Family Therapy Association. Analista Junguià per l’Associació Veneçolana de Psicologia Analítica i la International Association for Analitical Psychology.

Com a formació complementària, ha assistit a formacions, cursos i seminaris relacionats amb el Treball en l’àmbit clínic i psicoterapèutic de persones adultes, nens/es i adolescents, el treball interdisciplinari en l’anàlisi i el diagnòstic de casos des de diferents enfocaments terapèutics (psicodrama, humanisme, psicoanàlisi, teràpies relacionals, bioenergètica, reprocessament del trauma). Actualment, s’està formant en la intervenció basada en les neurociències dins del camp de les tècniques de Neurofeedback i Biofeedback.

La seva experiència professional transcorre en l’àmbit clínic i educatiu, col·laborant en el desenvolupament de projectes socials, on ha realitzat treballs d’atenció directa, planificació i disseny de projectes psicoeducatius i terapèutics, de formació, gestió i coordinació de projectes.

Treballa des del 2013 a la cooperativa EDUVIC, primer com a terapeuta familiar i des del 2017 és coordinador tècnic i supervisor d’equips de terapeutes familiars de l’àrea EDUVIC · Famílies, des de la qual es dissenyen i gestionen serveis terapèutics i socioeducatius per a nens/es, adolescents i famílies des d’una perspectiva sistèmica, educativa i social.

Participa des de 2015 a EDUVIC · Escola Itinere com a docent de primer i segon any de formació del Màster de Teràpia Familiar Socioeducativa. Duu a terme supervisions de casos amb diversos equips de professionals; imparteix cursos de formació i participa en la construcció del Model de Treball Familiar Sistèmic Educatiu i Socioeducatiu, propi de l’Escola Itinere.

SARA ESCUDERO BOLAÑOS

Llicenciada en Psicologia per la UB, s'ha especialitzat en estudis de Teràpia Gestalt a l'Institut Gestalt de Barcelona i el Teràpia familiar socioeducativa a l’Escola Itinere d’Eduvic.

Com a formació complementària ha assistit a cursos de formació en l'àmbit del coaching així com a formacions en l'àmbit de la sexualitat femenina, igualtat de gènere i ètica en l'àmbit social.

Destaca també en la coordinació d'equips de treball en l'àmbit socioeducatiu i el lideratge de comissions de treball en l'àmbit social.

La seva experiència professional es basa sobretot en la psicoteràpia en l'àmbit familiar, de parella i individual, així com en la formació i creació de grups de creixement personal i relacional.

Treballa a Eduvic des de 2021 com a psicoterapeuta familiar, acompanyant i formant a les famílies en els seus processos vitals i fomentant el treball col·laboratiu amb els agents socials del territori.

ANIA JUSTO ALONSO

És Psiquiatre, Psicòloga i Doctora cum laude. Al seu torn és sòcia fundadora i Directora mèdica de Imaya. S'ha format a Barcelona com a Psiquiatre Infantojuvenil i als Estats Units, l'Argentina i Espanya en diverses orientacions dins del camp de la psicoteràpia com la Teràpia Psicoanalítica Breu, Teràpia Familiar Sistèmica, Comunitat Terapèutica d'Estructura multifamiliar i EMDR.

Té un màster en Dret Sanitari i Ciències Forenses i en Psicoteràpia Psicodinámica Breu i és Experta en Emergències i Urgències en Salut Mental.

És Presidenta de la Societat Espanyola de Bio i Neurofeedback (SEBINE), Formadora acreditada per la Biofeedback Certification International Alliance (BCIA) i Clínic EMDR. Imparteix regularment formació bàsica i avançada en Neurofeedback i és Supervisora i Mentora en aquesta àrea.

És autora juntament amb Anabel González del llibre “El mapatge cerebral pas a pas”. Interpretant les dades del EEG a través de la línia basi i el MiniQ, així com de diverses publicacions científiques i ha col·laborat en l'elaboració de diversos llibres en relació a diferents temàtiques com a Psicopatologia Jurídica i Social.

X